El dia de Tanabata!

Uno de Enero, dos de Febrero, tres de Marzo, cuatro de Abril, cinco de Mayo, seis de Junio, siete de Julio… Tanabata matsuri!
“Zumimazen” que la cançó no era ben bé així ;P

El 7 de Juliol és com el dia dels enamorats i es celebra la conjunció de les estrelles Altair (Hikoboshi) i Vega (Orihime), representant dos enamorats que estan separats durant la resta de l’any per la Via Làctia (Ama no gawa, el riu celestial) i que només es troben un cop l’any.

ORIHIME, la llegenda per zonajaponesa.com

Orihime era la filla de l’emperador del cel i a la vegada era una hàbil teixidora que s’encarregava de confeccionar la roba de molts déus. Un dia, el rei va contractar a Hikoboshi, un camperol expert i molt bo en l’art de la doma, perquè tingués cura dels cavalls de l’estable reial.

Quan Orihime va veure el camperol Hikoboshi se’n va enamorar apassionadament, i ell també d’ella. L’emperador no veia amb bons ulls l’amor de la seva estimada filla amb un humil i simple pagès, perquè esperava que Orihime es casés amb un noble de la cort. Però la constància en el treball de Hikoboshi, la fidelitat cap a l’emperador i les múltiples qualitats del jove van acabar de convèncer l’emperador que podria ser un bon marit per a la seva filla.

Els dos joves es van casar en una elegant i sumptuosa cerimònia, digna de la filla de l’emperador. Un cop casats, els dos joves estaven tan enamorats que es van desentendre de les seves responsabilitats i obligacions, ella de teixidora dels déus i ell de domador dels cavalls.

Els déus es van enfadar perquè ja no tenien qui els fes la roba i l’emperador va veure com els seus cavalls estaven cada vegada més abandonats. Aleshores, l’emperador celestial va castigar Orihime i  Hikoboshi a estar separats eternament, un a cada banda del Ama no gawa, el riu celestial. Només podien trobar-se un cop a l’any.

Però no hi havia cap pont que travessés el riu celestial i la princesa, a la primera visita, va plorar tan amargament, que va despertar la simpatia d’una garsa que li va construir un pont. Així va ser com totes les garses, amb les seves ales esteses, van formar un bonic i fràgil pont per on es trobaven els enamorats un cop cada any.

Conta la llegenda que si el dia de la trobada, el cel és núvol o plou, les garses no poden estendre les seves ales i Orihime i  Hikoboshi han d’esperar el següent any per retrobar-se.

..

Com d’altres aspectes de la cultura japonesa a Japanzone vam conéixer per primera vegada aquesta festivitat per mitjà de sèries manga com Ranma ½, Doraemon, Detectiu Conan o Lamu que com hem comentat en anys anteriors, algunes històries manga s’ambienten amb el festival de Tanabata… feu una ullada al Tanabata a través d’unes vinyetes manga!

Continueu llegint per aprendre alguna cosa més, que aquí hi ha wasabi!

Branques de bambú i tires de paper amb els desitjos de cadascú

Malgrat haver-hi diferents maneres de celebrar-ho segons la regió, un dels costums més estesos és escriure desitjos o poemes en tires de paper de colors, lligar-los en una branca de bambú recent tallada, per després lligar-la davant la porta de casa.

També és costum deixar sota la branca de bambú diverses figures del bestiar (vaques i cavalls) fetes amb els primers brots de plantes de l’estació.

Al final del dia per tal que els desitjos es facin realitat, es transporten les branques de bambú al riu (representació de la Via Làctia) perquè la corrent d’aigua s’emporti els desitjos i es compleixin al llarg de l’any. També poden ser portades als camps d’arròs per repel·lir insectes o com a ofrenes per desitjar una bona collita.

Els carrers estan plens d’adornaments, s’organitzen desfilades, es canten cançons típiques de la festa i en alguns llocs es poden veure focs artificials. L’estiu i la calor animen als japonesos a posar-se el yukata, el quimono d’estiu, tot celebrant la festivitat del Tanabata!