Heus aquí un nou episodi de la història Japonesa centrat en la cultura Yamato, més complexa que l’anterior. Durant aquest període es fan evidents les influències xineses que es tradueixen en una imitació del sistema imperial xinès i la importació de coneixements.
Durant l’era Yamato es produeix una evolució de l’antiga cultura a causa d’una important acumulació de riquesa i l’inici d’una certa estructura d’estat, a imitació del sistema imperial xinès. A grosso modo podem distingir tres grans etapes:
- Yamato inferior (segle IV): a l’illa de Japó hi ha diferents clans independents.
- Yamato mitjà (final segle IV -segle VI) : un clan s’anirà imposant per sobre els altres.
- Yamato tardà (Segles VI-VII) : es consolida la superioritat del clan dominant.
Yamato inferior (S IV)
Ens trobem davant d’un Japó ocupat per diferents clans, cadascun amb les seves pròpies regles. El cap de cada clan actua de líder espiritual i és l’encarregat de realitzar els rituals per demanar bones collites, etc. La religió Shintoista, que manca d’escriptures i clergat, resulta una font de legitimació pel líder del clan, ja que proclamava que hi ha infinitat de déus i que els fenòmens naturals, certs objectes o llocs concrets poden ser déus. Les divinitats més poderoses eren considerades alhora avantpassades i protectores del clan. Observem doncs, que els clans estaven estructurats al voltant d’una divinitat ( en japonès Kami).
En aquest esquema clànic trobem una estructura de classes jerarquitzades. Hi havia la classe alta dominant (Uji) i la treballadora (Be) que estava organitzada en comunitats rurals, algunes especialitzades en pesca, ceràmica, teixits o altres artesanies. Si bé hi havien esclaus (Yatsuko), aquests eren minoritaris.
.
Més info…
Les cròniques xineses parlen de més de 100 països ( el aquí en diem clans), amb reis i reines, una jerarquia establerta i fins i tot un sistema de cobrament d’impostos.
La cultura Yamato també s’anomena cultura Kofun. Els Kofun són tombes enormes que els caps més rics i importants es construeixen. Generalment tenen forma de pany de porta i es troben en alguns llocs de Japó, principalment a Osaka.
Yamato mitjà (S IV-VI)
En el context exposat, un clan, el del llinatge del Sol que es deia descendent de la deessa Amaterasu, va adquirint cada cop més poder i importància fins a esdevenir el clan dominant. Inicialment, com que no podrà dominar militarment la resta de clans, serà una espècie d’àrbitre mediador entre clans i el seu cap també assumirà les funcions de súmmum sacerdot.
No obstant les ànsies de poder aniran en augment i al segle VI dc (pels volts de l’any 500) el cap del clan dominant s’autoproclamarà sobirà de la resta de clans, considerant-los els seus subordinats, donant lloc al naixement de la família imperial nipona.
Més info…
En aquesta etapa és quan arriben més influencies xineses a causa de les grans corrents d’immigració. Entren noves idees i tecnologia. Les idees de Confuci arriben a Japó; entre altres coses deien que la submissió a una autoritat justa és la peça clau per un país ben governat.
En el camp de la tecnologia es va introduir un calendari més precís,noves tècniques de reg i millores en l’agricultura entre altres coses.
La religió budista és també de procedència xinesa, amb tot el seu clergat i dogmes. L’escriptura, que inicialment es va trobar limitada en els estaments més cultes, evolucionaria amb el temps anys en una escriptura japonesa, però això no passaria fins a èpoques posteriors.
L’entrada del budisme provoca inestabilitat política. Es tractava d’una nova religió que proclamava que buda tenia més poder que els Kami (déus) japonesos i per tant llevava la legitimitat del llinatge del Sol.
Yamato tardà (S VI-VII)
Un clan poderós, el Soga, aprofita el budisme pels seus interessos i derroquen els clans partidaris de la religió shintoista. Poc després el príncep Shotoku, casat amb una dona de la família Soga, assumeix el poder. Aquest personatge és un fervent seguidor del budisme però, per mala sort pel clan Soga, també de la família imperial.
Més info…
Shotoku imposa un nou sistema de rangs cortesans, eliminant les antigues classes socials, i promulga un codi de 17 articles segons el qual el poder de la família imperial es consolida sobre uns principis ferris de lleialtat. També envia delegacions importants a la Xina per tal d’estudiar-ne els coneixements i tècniques.
Amb la mort de Shotoku, l’any 622, el seu fill encapçala una coalició per derrocar els soga i al 645 d.c. promulga l’edicte Taika el qual, basant-se en les idees de Shotoku, remodela la realitat de Japó.
Més info…
La reforma Taika dicta l’abolició de la propietat privada de manera que tots els recursos agrícoles del país passen a mans de l’emperador, el qual tindrà la potestat de repartir-la entre la gent que la treballi. Això implica que s’ha de fer un cens de la població per distribuir la terra i organitzar el pagament d’impostos.
La reforma Taika també contempla la institució d’una capital permanent (cosa que es veurà realitzada el 710) i afavoreix a les antigues classes altes, que ocuparan un sistema de rangs aristocràtics. Observem aquí una evident centralització del poder.
La família imperial opta per assimilar el budisme com a religió d’estat gràcies a la tolerància envers altres creences que té aquesta i la senzillesa de la religió Shintoista, en altres paraules, el budisme i el shintoisme són compatibles.
Posteriorment, a finals del segle VII, l’emperador Temmu domina tot el país rodejat per un complex sistema d’aristòcrates i funcionaris.
Ens trobem al final de l’era Yamato i ja hem posat els fonaments de la propera època, que veurà l’esplendor i confirmació de la família imperial.