Seguim amb aquesta sèrie d’aprofundiment en la llengua japonesa. Avui comentarem 5 aspectes molt bàsics de la gramàtica, i veureu quines particularitats té el japonès que el fan diferent del català o el castellà. Alguns són molt més fàcils i altres són més difícils… Voleu saber quins són i com funcionen?
Característica nº 1
Abans que res, l’estructura de les frases. En català, l’ordre de la frase és Subjecte+Verb+Objecte. Diríeu que això és igual en japonès? Doncs els que penseu que no, l’heu encertat. En japonès, les frases segueixen l’ordre Subjecte+Objecte+Verb. Amb un exemple ho veureu millor:
Característica nº 2
Passem a una de les coses que alegren els estudiants de japonès: No existeixen ni els articles, ni el gènere, ni el nombre. Per tant, res d’estudiar “el, la, els, les…”, res d’aprendre si les paraules són masculines o femenines, singulars o plurals. Tot es diu igual! Us podeu imaginar que quan comences a estudiar aquest idioma i t’expliquen aquesta part, la veritat és que alegra molt. Vegem un exemple:
Característica nº 3
Atenció que la cosa es complica. Passem a un aspecte molt diferent del català: l’ús de partícules. Aquestes partícules generalment són d’una sola síl·laba, i s’escriuen en hiragana. Es posen darrera de cada part d’una frase, i ens informen de quina és la funció d’aquella part (subjecte, complement de lloc, complement indirecte…).
Per a explicar-ho millor, recuperem l’exemple de “Jo a la llibreria un diccionari compro“. En català, diríem que, a més del verb, tenim 3 parts:
Característica nº 4
Una altra cosa que agrada molt als estudiants de japonès: els verbs no es conjuguen. Que bé! Només hi ha 4 formes bàsiques:
- Present o Futur afirmatiu
- Present o Futur negatiu
- Passat afirmatiu
- Passat negatiu
Per tant, res de memoritzar presents d’indicatiu, pretèrits indefinits, futurs compostos… ni formes diferents per al jo, tu, ell, nosaltres… A l’hora de traduir un temps de verb al japonès, només cal que determineu si és a) afirmatiu o negatiu i b) Passat, present o futur.
Vegem-ho en exemples que és més fàcil. A partir del lexema “compr-” (del verb comprar), formem:
Fem una prova: Imaginem que volem dir en japonès “(ells) no van comprar”. Ens fem les dues preguntes: Afirmatiu o negatiu? Negatiu. Passat, present, o futur? Passat. Per tant, faríem servir la forma de baix de tot. I si fos “(jo) no comprava”? Doncs com que també és negatiu i passat, també seria la forma de baix de tot. Que fàcil traduir verbs així, no?
Exercici per practicar: Com diríeu en japonès els temps de verbs següents? (ells) compren, (vosaltres) no heu comprat, (tu) compraràs, (jo) vaig comprar, (ell) no comprarà . Podeu comprovar les respostes al final de l’article.
Característica nº 5
Algun cop haureu sentit a dir que els japonesos són molt educats, i és cert. Nosaltres, quan volem ser educats, parlem de “vostè”. Ells fan una cosa una mica diferent, i tot té a veure amb la societat. Al Japó, cada persona ha de saber veure en quina posició està quan parla amb algú: per sobre, per sota, o igual. I en funció d’això es parla d’una manera o d’una altra.
Casos:
- Si es parla amb el professor, o amb el cap de la feina, o algú de més edat… clarament estem per sota.
- Si parlem amb un amic, estem iguals.
- Si parlem amb un nen més petit, amb el nostre gos… estem per sobre.
En cada ocasió la forma de parlar seria una mica diferent. I no fer-ho seria un senyal de mala educació. Quan parlem amb algú que està per sobre nostre, cal mostrar respecte per aquella persona, i es fa fent servir un llenguatge honorífic (en japonès, keigo). Per lògica, per demostrar que algú està per sobre nostre podem fer dues coses: o bé alabar-lo, o bé rebaixar-nos nosaltres.
Per exemple: Per demostrar-li a algú que el considerem molt intel·ligent i el respectem, en català li podríem dir:
- ” Vostè és una persona tan extraordinàriament intel·ligent…” (l’alabem)
- ” Sóc tan ignorant comparat amb vostè…” (ens rebaixem)
Doncs en el llenguatge honorífic japonès o keigo passa una cosa similar, i per això es distingeixen dos tipus de keigo: el sonkeigo (d’alabança a l’altre) i el kenjôgo (indirectament alabem l’altre perquè ens estem rebaixant).
Resum molt breu:
- L’ordre de la frase és Subjecte+Objecte+Verb (Ex: Jo a la llibreria un diccionari compro)
- No existeixen ni els articles (el, la, els…), ni el gènere (masc. i fem) ni el nombre (sing. i plural)
- Es marquen amb partícules el subjecte i dels diferents complements de la frase
- Els temps de verb no es conjuguen: Només hi ha 4 formes bàsiques.
- Diferències en la forma de parlar segons a qui ens dirigim. Per mostrar respecte tenim el llenguatge honorífic (keigo), del qual n’existeixen dos tipus: alabança a l’altre (sonkeigo) o rebaixar-se a un mateix (kenjôgo).
.
Podríem explicar-vos moltes més coses bàsiques de la gramàtica japonesa i aprofundir molt més, però ho deixarem aquí. Aquests 5 punts ens han semblat una molt bona base d’aproximació, i no volem complicar-ho més. Esperem que ho hàgiu trobat curiós e interessant..
.
El pròxim dia ens endissarem en un aspecte de la llengua japonesa que provoca amors i odis a parts iguals: Els kanjis. Tranquils que no us els farem aprendre, només parlarem de la seva història, les seves lectures i algunes curiositats. No us ho perdeu!
.
Ah si! La resposta al petit exercici que us hem plantejat: compren (la segona forma), no heu comprat (la de baix de tot), compraràs (també la segona), vaig comprar (la quarta), no comprarà (la tercera).
