Categories
Cultura japonesa Història Històric Notícies

Històries de Fukushima

És a l’ordre del dia que Japó pateix greus problemes a la central nuclear de Fukushima. Tenen dificultats per refrigerar els reactors, hi ha hagut alguna explosió i fuites. No obstant com que no sóm experts amb el tema ho sentim molt però no us podem fer grans explicacions.

Volem compartir  petites anècdotes que la Yukiko, ens ha fet arribar dels seus amics japonesos i que ajuden a valorar una mica més la vida. Són tres mails que passem a descriure seguidament.

En Yoshi viu a Fukushima, per sort la seva família està bé, encara que el Tsunami va destruir la meitat de la casa on vivien. Shirakawa, la ciutat on viu, està situada a 60Km de la central nuclear i la gent intenta fer vida normal, però prenent les màximes precaucions possibles, com ara que els nens no juguen al carrer.

El 18 de març, en Yoshi, que és pintor, va obrir el seu taller de dibuix ( que també havia estat afectat pel tsunami) per tal de donar classes als nens que hi havia per allà, el primer dia només n’hi va anar un, però al cap de 10 dies ja eren set que, a través del dibuix, podien trobar un racó de calma. L’objectiu d’en Yoshi és simple: donar l’espai i el temps per que els nens estiguin contents.

Els dibuixos dels alumnes d’en Yoshi els podeu veure en aquesta pàgina web. El text està en japonès i indaga en els sentiments que transmeten els dibuixos.

 

La traducció que ens ha fet arribar la Yukiko d’una part de la web…

Avui a la classe del matí han vingut 7 nens i han fet total 23 dibuixos. Un nen ha pintat amb els seus dits, un altre ha pintat amb les gomes de pollastre, un altre ha fet amb les gotes de l’aigua colorada… Tots els nens s’han expressat cadascú amb les maneres diferents. I aquests 23 dibuixos semblen parlant d’ells mateixos:

Tensió?

Emoció?

Sensació oberta?

O potser ” buit” ” no-res”?

 

En Yoshi no troba paraules per descriure els dibuixos. És curiós com un fet quotidià, abans de la catàstrofe, esdevingui ara tant meravellós. En Yoshi creu que els nens són  com “MAGS” i considera que és molt difícil a descriure el perquè el món de nens i els seus dibuixos. És una cosa que va molt més enllà i que no es pot expressar amb paraules.

En un segon mail la història segueix. Comenta que a causa de les deteccions de radioactivitat- per aire i aigua – que s’han fet darrerament, la gent que es dedica a l’agricultura, la pesca o que tenia granges, veu difícil de seguir treballant al mateix lloc.

En una segona entrada al blog d’en Yoshi, veiem com ha cobert la teulada amb plàstic blau, incapaç de trobar els forats que li provoquen goteres, i les arrugues provocades pel vent li van recordar el mar de Fukushima d’antany, fent-li aflorar un somriure i llàgrimes als ulls.

En el blog comenta que el dia anterior no va anar-hi ni un nen, però si que van assistir alguns adults, un dels quals era un antic estudiant d’en Yoshi, que desitjava anar a la seva classe per dibuixar sense pensar en res.

Al final del l’entrada del blog podem llegir dos poemes enviats per la mateixa Yukiko, que narren sobre la primavera.

La Yukiko també té una amiga ceramista de Kasama (de la província de Ibaraki, que també va resultar molt afectada) que li ha explicat la situació d’allà. Comenta que encara constantment passen terratrèmols de M4 a M6 (considerablament fortes) , els han tallat la llum i estan preocupats ja que no saben quan s’acabarà el problema nuclear.

La seva amiga està preocupada… quan de temps es tardarà a curar aquesta ferida tan gran? Aquesta por invisible li fa sentir un tremolor al seu interior. Ella pensa que ha de treure a fora tot aquesta tensió del seu interior d’alguna manera, tal com els dibuixos dels nens.

En un tercer mail observem les mostres de suport que reben els alumnes i en Yoshi. Dues propietàries d’una botiga de minerals de Tòquio, la Haruka i la Sara, van fer amulets pels nens i nenes per tal que poguessin viure més amb calma. També, la Nao Saito, una pintora, va fer uns amulets dibuixats.

Les tres van conèixer el blog d’en Yoshi i van voler fer alguna cosa pels nens i nenes. Algunes de les reflexions d’en Yoshi són que cada amulet és diferent i únic, no importa que coneguin o no qui l’ha fet, lo important és saber que algú està pensant en algú de manera que estan units per un fil invisible. Finalment en Yoshi els hi dedica un sincer arigatou (gràcies).

És en el moments durs que es demostra que mentre hi ha vida… hi ha esperança.

.

Notes:

· En Yoshi -Yoshikazu Suzuki– i la seva familia van viure a Súria (Bages) de finals dels anys vuitanta i començaments dels noranta. Encara tenen lligams amb la vila i mantenen molt bona amistat amb tots els veins i veïnes.

Ànim! no et rendeixis Japó!

· La Yukiko, proposa activitats solidàries per recaptar el fons de suport al Japó,
Just aquest diumenge 3 d’abril de les 10:00 a les 15:00h a Barcelona, tallers d’origami i cal·ligrafia al Centre Cívic de la Casa Groga a la plaça de Meguidó (Av. Jordà, 27). Per a més informació podeu visitar el blog de la Chisato.

També el divendres 15 d’abril al vespre  a Súria, contacontes tradicionals i cal·ligrafia amb el nom de cadascú en japonès.  Serà un punt del llibre, per utilitzar i recordar per sempre. Si algú viu als voltants de Súria, aviseu-ho.

2 respostes a “Històries de Fukushima”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *