Categories
Cultura japonesa Història

Periode Momoyama (1573-1603) Part2

Ieyasu Tokugawa Instaurarà les bases de l’Era Edo o era Tokugawa. Esteu apunt per acabar de conèixer la història de l’època Azuchi Momoyama?

Tokugawa neix en el si de la família Matsudaira el 1542 i, de ben petit, la seva família el deixa com a “hostatge” a la família Imagawa per evitar guerres innecessàries.

 

Més info…Hem de dir que la qualitat d’hostatges era una costum per donar garanties de fidelitat, no obstant quan es tractava d’un hostatge de categoria, lo normal era tractar-lo amablement i donar-li una formació com la que hauria rebut a la seva pròpia casa. Aquest fou el cas de Tokugawa, que va créixer amb instrucció militar i es dedicà a campanyes guerreres comandant exercits dels Imagawa.

El 1560 Tokugawa té 18 anys, una esposa i dos fills; és llavors que Oda Nobunaga derrota els Imagawa. En aquest punt Tokugawa decideix aliar-se amb Nobunaga per tal de sortir fora de la influència del Clan Imagawa.

Així doncs Tokugawa retorna amb el seu clan ( Matsudaira ), el reforma i en només 6 anys aconsegueix el control de Mikawa (1566). Mentre Nobunaga es va expandint, Ieyasu repel·leix els atacs de clans enemics del nord (els Hojo i els Takeda)  i intenta conquerir la majoria de territoris del clan Imagawa.

Veiem doncs, que Tokugawa es va forjant un lloc de poder. Quan Toyotomi aconsegueix el poder li rendeix vassallatge. Com a recompensa a les seves batalles, Toyotomi li ofereix a Tokugawa les terres de Kanto ( Edo, Tòquio).

Més info… El trasllat a Edo afavoreix a Tokugawa perquè li evita participar en les futures campanyes contra Corea de Hideyoshi, li permet tenir una base estable per organitzar-se i pot construir una fortalesa on establirà la futura Edo.

La batalla de Sekigahara

 

El 1598 Mor Hideyoshi Toyotomi deixant un fill petit ( Hideyori), i un consell de cinc regents entre els quals hi havia Tokugawa, el més poderós de tots cinc. Aquesta manca d’un líder fort és el que provoca un dels conflictes més coneguts de Japó, la batalla de Sekigahara.

Així doncs s’estableixen dos bàndols que, el 21 d’octubre del 1600, s’enfronten en la definitiva batalla de Sekigahara, un camp situat al nord oest de Kyoto. El resultat és la victòria de Tokugawa.

Més info…L’enfrontament entre l’aliança occidental, liderades per Ishida Mitsunari – a favor de la successió de poder del fill de Toyotomi- i l’aliança oriental – liderada per Tokugawa. Dos exercits de 100.000 homes s’enfronten en dura una batalla. Les traïcions que pateix el bàndol d’Ishida fan decantar la balança a favor de Tokugawa que provoca una gran masacre.

Conseqüencies de sekigahara

  •  Tokugawa en surt reforçat, adquirint noves terres que utilitzarà per recompensar els seus aliats.
  •  Tokugawa permet a Hideyori- fill de Toyotomi- conservar el seu castell i terres a Osaka.
  •  Malgrat tot, l’hegemonia de Tokugawa ( feble a l’oest d’Osaka) i la legitimitat no estan consolidades.

 

Ieyasu opta per rendir lleialtat a Hideyori però, en secret, va augmentant el seu poder i legitimitat. El 1603 obté el títol de Shogun de mans de l’emperador Go-yozei. Reuneix al castell d’Edo hostatges dels diferents senyors que li rendeixen fidelitat i col·loca un governador militar al recent construït castell de Nijo, a Kyoto, cosa que li permet tenir el control militar de l’emperador i la capital Kyoto.

Més info… segurament a causa de l’assoliment del títol de Shogun per part de Tokugawa fa que es consideri que el canvi a l’era Tokugawa es situï al 1603. Recordem que el títol de Shogun es refereix, a grans trets, al títol militar més alt, o el que és el mateix el cap de l’exercit, malgrat que no existís un exercit com a tal.

El 1605 Ieyasu cedeix el títol de Shogun al seu fill Hidetada i s’estableix com a Ogosho ( shogun retirat). Fa campanyes per desacreditar els Toyotomi i finalment el 1614 ataca el castell d’Osaka per eliminar Hideyori, cosa que acaba aconseguint.

Més info…A la facció dels Toyotomi durant l’assalt al castell d’Osaka trobem la figura de Nobushide Sanada,altrament conegut com a Yukimura Sanada, personatge que està envoltat d’una aura de llegenda trobem representat en alguns manga.

Amb Hideyori fora de circulació, ja no hi ha cap ombra pel poder dels Tokugawa. L’11 d’abril de 1616 Ieyasu mor i és declarat Tosho Daigon-gen (que vol dir algo com la llum de l’est).

Ieyasu i la unificació el control del país.

Tokugawa sap que primer s’ha de governar a si mateix després al poble i finalment a tot el país . Amb aquesta finalitat es rodeja de gent capaç, que creu en ell i que li pot fer de consellera.

Cal posar fre als daimyo, que tenen grans territoris centralitzats, i vol sotmetre a tot i a tothom que habiti en els seus dominis. Si bé permet als daimyio conservar el seu poder i les seves terres, els prohibeix augmentar el poder respecte els seus iguals. Estableix un control estricte de la pau. Qualsevol nova aliança, ampliació del castell, vaixell, etc que es vulgui fer, ha de rebre el vist-i-plau del Shogun.

Aquest control s’estén a la resta dels estaments de la societat. Amb les reformes iniciades per Nobunaga (recordeu que prohibia portar armes) i seguides per Toyotomi, es crea un sistema de classes que distingeix per ordre d’importància:

  1. Elit ( Samurais)
  2. Pagesos
  3. Artesans
  4. Comerciants

Es promulguen lleis per controlar i mantenir aquesta estructura que poden arribar a l’extrem d’indicar què es podia menjar o com s’havia de vestir! Es tracta d’un model amb els fonaments confucians d’acatar la jerarquia i respectar l’autoritat, es podria dir que la filosofia dels samurais s’imposa a la societat.

El 1614 Ieyasu promou l’expulsió del cristianisme ( que havia arribat el 1543 amb els portuguesos), que veu com una amenaça ja que predicaven un Déu més poderós que ell i són una font de dissidència.

Ieyasu construeix el castell d’Edo, on reuneix els hostatges dels seus vassalls, i estableix una poderosa ciutat dividida en classes i barris segons els oficis, que esdevindrà la capital administrativa de l’imperi.

El 1615 estableix un codi de 17 clàusules, on limita les llibertats de l’emperador a funcions rituals, i imposa que cal el permís del bakufu ( govern militar) per nombrar alts funcionaris.

Amb totes aquestes mesures es creen les bases de la “pau controlada” de l’era Edo, que durarà uns 200 anys i durant la qual Japó estarà aïllat del món… aïllat del tot? Haureu de llegir el següent article per saber-ho!

 

Més info… Es diu que als 72 anys, al seu llit de mort, Ieasu va reunir els seus fills i els va instruir per governar pel bé de la nació, pel benefici del poble i que no es pot utilitzar l’administració pels propis beneficis.

Compta una llegenda que els tres unificadors estaven observant un ocell que no cantava. Nobunaga li va dir “si no cantes et mataré”; Hideyoshi li va dir “si no cantes t’obligaré a cantar” i Tokugawa li va dir “si no cantes, esperaré a que cantis”; tenia un caràcter pacient i calculador i això li va permetre arribar on va arribar.

 

Periode Momoyama (1573-1603) Part1

Periode Momoyama (1573-1603)

Tots els articles d’Història Japonesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *