Com que el Saló del Manga de Barcelona d’enguany tindrà com a un dels grans protagonistes la gastronomia japonesa, des de zonajaponesa.com hem pensat en oferir-vos fins a les dates del Saló, una sèrie d’articles que tractin sobre diversos aspectes de la cuina nipona. Avui us oferim el primer plat d’aquest particular menú. La Cristina ens envia un petit tast sobre aquests famosíssims fideus, el ramen. Si bé no es tracta d’un dels productes estrella de la gastronomia nipona, en el dia a dia dels japonesos, l’humil ramen té una gran importància. Es tracta d’un bol de fideus de blat submergits en un brou, generalment de carn, acompanyat de diversos ingredients. És un plat reconfortant i que permet grans dosis d’innovació (molts restaurants tenen la seva pròpia recepta). En voleu saber més coses?
.
Originari de la Xina, el «la mian» va arribar al Japó al segle XIX, i com ha passat amb altres productes, ha estat adaptat als gustos del país fins a convertir-se en un plat típicament japonès. Com que no és originari del Japó, el nom d’aquest plat s’escriu amb el sil·labari katakana,ラーメン i es llegeix ‘raamen’. Si us animeu a tastar-los, és interessant saber que fer soroll al xuclar-los no es considera de mala educació, sinó ben al contrari. Hi ha qui diu fins i tot que xarrupant-los s’aprecia millor el sabor del brou. Al Japó, hi ha milers de restaurants on se serveixen aquests fideus, i estan considerats com a menjar ràpid. Sovint es consumeixen com a plat únic, però tampoc és estrany acompanyar-los de gyoza, una mena de crestes farcides també d’origen xinès.
A banda dels restaurants de ramen, anomenats raamen ya, també són mundialment famosos els ramen instantanis. Els hem vist moltes vegades en sèries, manga i pel·lícules nipones. Es tracta d’un bol generalment de plàstic, on només cal afegir aigua calenta i esperar 3 minuts per degustar un plat calent, ràpid i nutritiu. El ramen instantani el va inventar Momofuku Andô el 1958, i va ser considerat pels japonesos el millor invent del segle XX. I no és per menys: ha donat l’oportunitat de menjar uns sans i saborosos ramen en qualsevol moment i a qualsevol lloc. A més, com que n’existeixen gran varietat de sabors, s’adapta als diferents paladars, pel que li ha estat fàcil arribar a d’altres païssos: gust de curry o xili per a les cultures acostumades al picant, fideus més curts per als europeus (ja que no xuclem els fideus com al Japó)… Fins i tot van crear un ramen adaptat per a la no-gravetat quan un astronauta japonès va anar a l’espai (amb la sopa és més espessa, perquè així no sortís «volant»). El ramen instantani es pot comprar en supermercats, konbini (convinience stores, botigues obertes les 24 hores on hi ha una mica de tot), o fins i tot en màquines expenedores. Solen tenir un preu molt assequible, que oscil·la generalment entre 1 i 3 euros.
El ramen fins i tot té museu propi, el «Museu del ramen de Shin-Yokohama», inaugurat l’any 1994 a la ciutat de Yokohama, situada molt aprop de Tòquio, al sud. S’hi exposen estris que s’han utilitzat al llarg de la història per fer aquests fideus. Una part del recinte, està ambientada com una ciutat típica japonesa dels anys 50. 9 restaurants de ramen de tot el país van ser cuidadosament sel·leccionats per vendre els seus plats als visitants en aquesta part del museu. El preu de l’entrada al recinte és molt assequible (uns 4 euros), però a canvi es demana que es consumeixi almenys 1 plat en un dels restaurants del seu interior. Se serveixen també mitges racions de ramen per als qui desitgin tastar-ne en més d’una varietat.
També s’han fet pel·lícules relacionades amb el ramen:
Tampopo (Japó, 1985, amb Ken Watanabe)
Dos camioners ajuden una vídua a tirar endavant el seu restaurant de ramen, aconsellant-la sobre com aconseguir el millor plat d’aquests fideus.
Receta instantánea (The Ramen Girl, EUA-Japó, 2008, amb Brittany Murphy).
Una americana resident a Tòquio es queda tirada quan el seu xicot la deixa. Una nit menja un plat de ramen en un restaurant, i el xef accepta ensenyar-la per convertir-la en una bona cuinera d’aquest plat japonès. Ella haurà de treballar molt dur per complaure el seu mestre.
Una altra bona manera de demostrar que el ramen s’ha convertit actualment en un menjar internacional és parlant sobre Ivan Orkin. Aquest xef nordamericà té un restaurant de ramen a Tòquio. Va haver d’aprendre des de zero i esforçar-se molt perque el seu ramen tingués un gust genuinament japonès; no volia que els seus clients (majoritàriament japonesos) diguessin que el seu ramen no era «de debó». Tot i així, la seva preparació occidental ha fet que s’acostés al ramen d’una manera diferent de com ho fan els japonesos (per exemple, afegeix tomàquets al forn sobre el ramen). Podeu veure fotos dels seus plats aquí. La seva història fins i tot ha inspirat un manga.
Si voleu informació detallada sobre els diferents tipus de ramen que podeu trobar al Japó, us recomanem aquest enllaç (en anglès). Trobareu les diferents especialitats que existeixen d’aquest plat, explicades i situades sobre un mapa.
Que vagi de gust!
