Categories
Cultura japonesa Reportatges

Normes d’etiqueta a la taula

De nou un article de la Cristina, aquest cop sobre l’etiqueta a taula, molt interessant!

Quan anem a un restaurant japonès o uns amics del Japó ens conviden, com ens hem de comportar? Les normes occidentals a la taula són adients al país del Sol Naixent? Aquí us deixem uns petits consells per no ficar la pota.

Per començar, com hem de deixar els bastonets (hashi) a la taula? La punta no ha de quedar mai cap endavant, perquè llavors és com si assenyalessis al comensal que tinguis davant (al Japó és de molt mala educació assenyalar a la gent). Per tant, la punta dels bastonets ha de mirar cap a la teva esquerra (si ets dretà) ja que així no assenyales ningú i tens a mà la part superior dels bastonets, que és per on els agafes.

 

Hashi amb un hashioki improvitzat

Per no deixar els hashi sobre la taula, hi ha els reposa-bastonets (hashioki). En cas de no tenir-ne i fer servir uns bastonets d’un sol ús, pots fabricar-ne un doblegant el paper de l’embolcall dels hashi i fent-li un nus. També es poden deixar els bastonets sobre el bol.

A l’hora d’utilitzar-los, els hashi no s’han de deixar clavats en el bol ni agafar el menjar amb els teus bastonets i que una altra persona l’agafi amb els seus, ja que aquestes coses formen part del ritual funerari japonès.

 

També és de mala educació punxar el menjar (fent servir el hashi com un escuradents) o passejar els bastonets per sobre els plats mentre penses què menjaràs.

Òbviament, no s’han d’utilitzar els hashi per posa-se’ls a la boca en forma d’ullals i “fer la morsa”, tocar la bateria a taula o caçar mosques, a l’estil Karate Kid.

.

Per norma general, a la cuina japonesa es presenta el menjar en bocins petits, que es poden dur a la boca sense problema. Però si un bocí és massa gros, no es pot partir utilitzant els bastonets com si fossin forquilla i ganivet! s’ha d’anar pessigant amb els hashi fins que es facin bocins petits.

Per cert, coneixeu l’origen dels hashi? Hi ha una teoria que diu que, en un inici, eren branquetes que s’utilitzaven per treure el menjar de la foguera on es cuinava. Però Confuci va expandir per tota Àsia la idea d’usar bastonets, ja que considerava inadequat utilitzar ganivets a la taula (al cap i a la fi, el ganivet és una arma).

Un detall: encara que et quedi arròs enganxat als bastonets, no s’ha de llepar per treure’l.(Algú sap si en Japonès existeix l’expressió “n’hi ha per llepar-se’n els hashi?).

Quan tens hashi d’un sol ús i per tant ajuntats per la part superior, per a separar-los correctament s’ha de subjectar verticalment amb la mà esquerra (si ets dretà) i amb la dreta estires un dels hashi, mantenint quieta la mà esquerra. Si es trenquen malament porta mala sort ( o això diuen).

En el cas de les sopes, aquestes acostumen a dur bocinets de menjar sòlid. Aquests s’agafen amb els hashi i la sopa es beu del bol, portant-lo fins a la boca amb la mà esquerra (si ets dretà). Al Japó no és de mala educació fer soroll al xarrupar la sopa o els fideus Soba i Udon.

El platet on es serveix la salsa no ha d’estar ple, perquè es considera un malbaratament (normalment, no es fa servir tota), així que només s’omple fins la meitat.

 

el Sushi? Doncs al contrari del que podríem pensar, no cal agafar-lo amb els hashi. Com que es va inventar com a menjar ràpid, pots agafar-lo amb tres dits. El gingebre laminat que acompanya el sushi és per a separar els sabors: es menja un bocinet després de cada tipus de sushi. Per norma general, es mulla a la salsa el peix del sushi i no l’arròs, així és més gustós; pel mateix motiu, s’acostumen a posar a la boca amb el peix tocant la llengua (que és on estan les papil·les gustatives).

De bols, n’hi ha de diverses mides, ja que l’ideal és que estigui adaptat a la quantitat de menjar que necessita algú (no és el mateix un home que una dona o un nen) i, sobretot, a la mida de les mans, ja que els bols s’acostumen a agafar amb la mà esquerra (si ets dretà) tant per beure la sopa com per comoditat a l’agafar menjar amb els hashi (com més a prop de la boca, més difícil és que caigui el menjar). No es considera incorrecte aixecar els bols de la taula per acostar-nos-els, però no es pot fer amb els plats grans (també és còmode fer-ho).

I què passa amb els tovallons? No n’hi ha; al Japó es fan servir tovalloletes humides, principalment per rentar les mans (i, dissimuladament, la boca) però no per a la cara (encara que molts japonesos ho fan).

Si t’has d’aixecar de la taula abans d’acabar l’àpat, t’has de disculpar (amb un “chotto sumimasen“, per exemple).

Per prendre el Te, una noia dretana agafarà el got amb la mà dreta i l’esquerra la posarà sota el got (com si fes de “platet”). Els nois acostumen a utilitzar una sola mà ( queda més “home”).

En general, la manera de servir la taula a una casa japonesa és diferent a la nostra: allà no hi ha primer plat, segon plat i les postres. Al Japó es va menjant una mica de tots els plats fins a acabar-los tots més o menys alhora. A la taula es serveix una sopa (per exemple, de miso), un plat principal de peix o carn, un d’encurtits, un altre de verdures i un bol d’arròs blanc (que és com el nostre pa, així que no el consideren “plat”).

Com hem dit, tècnicament, al Japó no es prenen les postres, encara que després de l’àpat es pot menjar alguna fruita. Els dolços es reserven per a prendre amb el cafè, berenant…

Amb aquestes explicacions i els consells de conducta, podreu fer un bon paper a qualsevol taula japonesa… però, primer, heu de saber dominar bé els hashi, o passareu molta gana!

Esquema per agafar els hashi. L’inferior és el que es manté fixe, mentre que el superior el podrem moure per agafar el menjar.

 

6 respostes a “Normes d’etiqueta a la taula”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *