Categories
Cultura japonesa Saló del Manga Barcelona

Taula rodona: Studio Ghibli, el final d’una època?

ghibli horizontal La Cristina (Gràcies, gràcies!) durant el diumenge del Saló del Manga 2014 va poder gaudir d’una interessant xerrada sobre Studio Ghibli, considerada la millor productora d’animació japonesa. Va ser fundada el 1985 per Hayao Miyazaki i Isao Takahata, entre els seus títols es troben El viatge de Chihiro, La tomba de les llumenetes o La princesa Mononoke. La sortida de Miyazaki de l’estudi a causa d’una reestructuració de l’empresa va commocionar als seguidors de tot el món i també va ser el tema de debat de la xerrada en què van participar coneixedors de la trajectòria de l’estudi. Quina va ser la gran preocupació a la taula rodona? Seguiu llegint…

.
Els ponents d’aquesta trobada pels amants de l’anime van ser Álvaro López i Maria García, autors del llibre Mi vecino Miyazaki, i Manu Robles autor de l’Antología del Studio Ghibli. Durant la xerrada van parlar de l’incert futur d’una productora que ha creat les majors obres d’art de l’anime contemporani.
.
selevantaelvientoSenyals de crisi
.
L’any passat, Miyazaki va dir que amb El viento se levanta deixava de produir llargmetratges d’animació.
Quan la notícia de la seva retirada va arribar als mitjans hi ha haver un moment de pànic absolut. Que consti que ja és un home gran i que per a ell una pel·lícula és extenuant, ja que s’implica en tot el procés i es pot passar la major part del dia treballant. El que sembla no voler deixar de fer (de moment) són curts pel museu Ghibli i d’altres petites coses que no l’absorbeixin tant.
Però les darreres estrenes de l’Studio Ghibli, no dirigides per ell (com La Princesa Kaguya), no han funcionat en cinema tant bé com haurien i això fa dubtar del futur de l’estudi sense Miyazaki.

 

Origen de la problemàtica
.
ghibli3El fet que es retirin Miyazaki i Takahata no hauria de ser un problema per la idiosincràsia de l’Studio Ghibli, però, a la vegada, és el pitjor que podria passar.
Expliquem-ho bé: l’Studio Ghibli no és un estudi d’animació habitual. Normalment, els animadors van i vénen d’empresa a empresa i se’ls requereix només per a certa feina. Però a l’Studio Ghibli estan en nòmina i hi ha un sistema de promoció interna que fa que, aquells que entren com aprenents, vagin millorant en l’ofici gràcies a gent amb més coneixements i acabin podent fer tasques superiors (fins i tot dirigir pel·lícules). Això comporta una gran despesa, però es crea un planter de professionals per al futur. El problema és que Miyazaki és un geni que abarca tot el procés (dibuixa, fa guions, dirigeix…) i no és fàcil trobar algú així.
.
Els hereus
.
ghiblimuntatgeTot indicava que l’hereu de Miyazaki seria Yoshifumi Kondo (‘Murmuris al cor“), però la seva mort prematura va canviar les coses.
Per una qüestió bàsicament de cognom, Goro Miyazaki sembla que haurà de ser el successor del seu pare. Però ell mateix admet que no té vocació. A més, rep molta pressió dels mitjans (a una enquesta, els japonesos el van votar com el director amb millor futur), i fins i tot el seu pare no l’ajuda gens, ja que tenen visions molt diferents (a la presentació de Cuentos de Terramar, el pare va dir que no pensava veure la pel·lícula). Sembla que Goro no aconsegueix acontentar a ningú: les seves dues pel.lícules (La colina de las amapolas i Cuentos de Terramar) no han sigut cap èxit de taquilla, el seu pare no li ha donat suport i fins i tot l’autora dels llibres de Terramar no li va agradar la seva versió, quan l’autora dels llibres de Howl va quedar encantada amb els canvis fets per Miyazaki a El castillo ambulante.
També ha estat problemàtica la relació amb Hiromasa Yonebayashi (Arrietty i els remenuts; Cuando Marnie estuvo aquí). El propi Miyazaki va dir que Yonebayashi va dirigir Arrietty perquè no hi havia ningú més…
Fins i tot Masahi Ando, que va col·laborar a El viatge de Chihiro, se’n va anar de Ghibli perquè no aguantava a Miyazaki. Ara ha retornat a l’estudi per a les darreres pel·lícules.
Miyazaki_portraitEn resum, Miyazaki és un geni, però també té molt de geni. Ell imposa les seves idees i els altres s’hi han d’adaptar.
.
Segones parts mai han estat bones
.
A la taula rodona han sorgit molts comentaris i preguntes sobre el fet de fer segones parts de pel·lícules clàssiques com Totoro o d’altres.
Els ponents no consideren que sigui una bona idea, ja que això els podria convertir en Disney (bones pel·lícules, però fetes a propòsit per a crear marxandatge). A més, aquestes pel·lícules són atemporals, encara agraden als nens d’avui i el marxandatge de Totoro, per exemple, és constant.
En alguns casos, hi ha pel.lícules basades en llibres que tenen varies parts (com El castillo ambulante). Però Miyazaki adapta els llibres al seu gust i la pel·lícula no s’assembla gens a l’original, així que les continuacions no són gaire factibles. Takahata també ho va fer amb Recuerdos del ayer, on va transformar un shojo per nenes en una història per adults. nausicaa00En algun moment, el propi Miyazaki ha comentat de fer una segona part de Porco Rosso o una versió de Nausicaä dirigida per Hideaki Anno. Però ell de vegades parla amb molta alegria o els periodistes tergiversen el “podria ser” en un “serà”, i aquestes coses no s’han fet.
A més, encara que es facin bones segones parts, els finals de Miyazaki tenen un significat que una segona part desvirtuaria. En resum, per a l’Studio Ghibli seria un suicidi fer segones parts, no els prendriem seriosament.
.
Què ens depararà el futur?
.
Els tres convidats de la taula rodona creuen fermament que l’Studio Ghibli no desapareixerà amb la retirada de les seves “velles glòries”. Tampoc el museu Ghibli, ja que són dues entitats separades.
El sistema de crear un planter d’animadors és bo, però car, si no hi ha un gran seguiment al cinema, marxandatge… Una cosa que ja es va fent és anar a buscar altres animadors d’Àsia (coreans…) que surten més barats. Ara és el moment de noves fórmules, potenciant les sèries, videojocs, videoclips… Però, això sí, sense perdre la seva essència com a taller artesanal. Cal que triin projectes puntuals, diversificant moderadament i escollint bons directors.
OLYMPUS DIGITAL CAMERAFins ara, Miyazaki triava històries que li agradaven per a fer pel·lícules, però ara els nous directors que vinguin haurien de triar-se les seves pròpies (o crear-les).
La marca Ghibli és massa potent com per desaparèixer. Quan va morir Disney, la seva empresa va perdre força, però als 90 van aparèixer bons directors que van rellançar la marca.
Una possible fórmula seria alternar directors amb poca experiència amb d’altres ja famosos (com Hideaki Anno), per a que els nous no tinguin tanta pressió.
A l’Studio Ghibli haurien de veure aquest canvi com una oportunitat per renovar-se (sense perdre el camí).
Potser el pitjor que podria passar seria que busquessin a algú igual que Miyazaki. Ell és d’una altra època, amb unes altres vivències. Cada director ha de tenir les seves pròpies referències i fer-ho a la seva manera. Caldria una versió 2.0 amb els criteris de Ghibli.
El pròxim estiu es compliran 30 anys de l’Studio Ghibli. Com els japonesos són molt aficionats a celebrar aquestes coses, no ens hauríem d’estranyar si ens donen alguna sorpresa agradable…
cartel-kaguya-vertigo
.
Anuncis finals
.
Durant el festival de cinema de Sitges es va fer una premiere de la última pel·lícula de Takahata, El cuento de la princesa Kaguya, que a la primavera de 2015 distribuïrà Vértigo Films.
I aquí encara no s’ha estrenat la darrera pel·lícula de l’Studio Ghibli, Cuando Marnie estuvo aquí (tampoc se sap qui tindrà els drets).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *