Prehistòria (30.000 ac – 300 ac.)

Comencem la nostra història Japonesa, com podeu veure aquest és sens dubte és el període més llarg i antic de Japó i no en tenim molta informació. A grans trets hi ha dues grans divisions, el paleolític (30.000 ac – 11.000 ac ) i la cultura Jomon (11.000 ac -300 ac).

.

.

Japó, una illa deshabitada, és ocupada, no és molt clar com, per la gent que prové del continent o de les illes del sud. Les raons? com sempre, si la gent es mou, és per cercar condicions de vida millors, o per fugir de la pressió d’altres pobles.

Un apunt misteriós és l’origen dels Ainus. Sembla ser que aquests van ocupar tot el país i haurien arribat a ser els principals habitants, no obstant van ser desplaçats per posteriors migracions (d’ètnies mongoloides) i van anar quedant marginats. Actualment sols es troben a la illa del Nord, a Hokkaido. Per tal de seguir-los la pista i confirmar la seva empremta a l’illa són interessants alguns topònims que encara es conserven en la seva llengua, com el de “Fuji”.

Com vivien els Japonesos primitius? Devien ser caçadors, pescadors i recol·lectors, i no coneixien l’agricultura. A poc a poc es va anar desenvolupant la cultura Jomon. Aquests bàsicament seguien els costums inicials, no obstant desconeixien els metalls i utilitzaven instruments fets de pedres tallades, fustes i ossos.

Alguns desenvolupaments de la cultura Jomon són la doma d’animals, la construcció de poblats de cabanes semisoterrades, la utilització de l’arc  i la creació de ceràmica. S’ha de dir que es tractava d’una societat relativament complexa, cosa sorprenent, ja que no coneixien l’agricultura. Es suposa que hi havia un clima favorable i una gran abundància de recursos aquàtics i terrestres… amb unes condicions així, qui necessita de l’agricultura?

Hem de fer una pausa per parlar de la ceràmica Jomon, que és la que dóna nom al període. Són associades a elements rituals i tenen unes formes molt fàcils de reconèixer, amb estructures semblants a cordes i de grans mides. La presència d’algunes figures d’estàtues femenines fa pensar que el paper de la dona en aquestes societats primitives era molt important.

A poc a poc aquesta cultura seria substituïda per una altra de més desenvolupada, la Yayoi, que veurem en el següent reportatge.